"Nota poètica"

20 d’octubre 2017

2n BTX : Solitud, de Víctor Català

Poema Adrián, Andrea: Solitud


SOLITUD


No eren unes muntanyes qualssevol
Encara no sabien que serien vestides de dol.
La pujada es feia llarga i feixuga...
La davallada, una papallona canviant de muda.


Com la Lluna i el Sol, com nit i dia,
la relació d'en Matias i la Mila, a l'ermita, on res se sentia.
Un raig de llum il·luminava els verds ulls de la Mila,
el noble Pastor, de ben aprop, la cuida i la vigila.


Corrents amb Sant Ponç al darrere,
plena d'angoixants premonicions la protagonista era.
I l'Ànima alimentava les pors,
però l'ermita es menjava els socors.


En una lluita constant de l'interior amb l'exteror,
no en va resultar cap guanyador.
Amb una forta i mai vista actitud,
la Mila baixa buida, plena de Solitud.




Presentació Jordi i Núria



 

01 de juny 2017

RECITEM

RECITEM  ELS NOSTRES AUTORS I ELS CLÀSSICS UNIVERSALS

No em preguntis, amor, per què t'estimo, Rosa Leveroni


No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si no trobo raons. Però podria
dir-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l'arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
És que sabries, cert, l'ardent misteri
d'unes ales signant l'atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quan l'aire passa?...
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure't com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l'únic somni viu que no podria
arrabassar la Mort...

                                    Presència i record (1952)


Lucia M.