"Nota poètica"

30 de setembre 2009

L'amor és questio del........

L'amor,quina paraula tan bonica i quantes coses,quants sentiments que té dins d'ella ...
És diu que per amor és fan tantes i tantes coses ....

L'amor és la "clau" per solucionar molts problemes que hi ha en el món i pot ser és per que l'amor és questió de sentiments que generen sentir empatia pels altres éssers humans i això fa que actuem de molt diferent manera com a individu,ja que al pensar i actuar també de cara a ajudar i comprendre els que ens envolten,no tot es centra en i per nosaltres mateixos,deixem de ser el centre per passar a integrar nos en tot.

I com,que l'amor genera sentiments també genera pensaments podem arribar a la conclusió que primer l'amor origina un sentiment i a partir d'aquest sentiment,pot donar lloc a molts pensaments.

Així doncs l'amor molt bé pot ser questió del cor en generar els sentiments i a partir d'aqui ,en resulten els raonaments que ens porten a actuar d'una manera determinada.
Desitjo molt que tots i cadascun de tots els éssers humans que habiten el nostre planeta terra,ens deixen endur per aquests bons sentiments que ens omple el cor,l'amor.
Lamia D. 1r Batx.A

29 de setembre 2009

D’ON PROVÉ L’AMOR? ULLS, COR O PENSAMENT

Definició d’amor: sentiment intens del ésser humà, que per la seva pròpia insuficiència, necessita i busca la unió amb un altre ser. Potser aquesta definició és massa de diccionari, provem amb aquesta, l’amor és incondicional, pur, fidel, entregat, sincer i tot això, sense esperar res a canvi. Crec que l’amor és un dels misteris que encara està per descobrir, es pot dir que entra per el ulls perquè només veure’l ja l’estimes, també està la versió del cor que l’estimes molt, sempre més poètic. Però finalment està la del pensament, que és, per a mí, la més correcte.

Em decanto més per la tercera opció, ja que és la que veig més lògica. És pot dir que no tinc sentiments o que no sóc sensible, però això no és cert, jo em guio més per les proves.

En primer lloc, un dia vaig veure un experiment en el qual hi havia un noi i dues bessones. Eren tots tres a la discoteca, primer entrava una de les bessones, i no va haver cap tipus de comunicació. Després va aparèixer l’altra bessona però ruixada amb unes hormones, en aquesta situació, sí que hi va haver comunicació.

El que vol dir és que, el cervell del noi al detectar la fragància de les hormones de la noia, va notar un “clic” al seu cervell, i va dir, aquesta m’agrada.

Totes aquestes sensacions que notem venen manades per el cervell. Nosaltres ens podem enamorar d’una veu, un caràcter, en fi d’una persona sense veure-la, és aquesta la màgia.

Si seguin pensant o preguntant, trobaràs tantes definicions com persones a la terra, perquè? Perquè cada persona sent o pensa l’amor d’una forma diferent, ho viu diferent a traves de experiències. I com cada un som únics i irrepetibles ningú te la veritat absoluta, l’amor es un sentiment, no te explicació se sent i com he dit cadascú d’una manera diferent.

Victoria C. 1r BAT A

14 de setembre 2009

POEMES RECITATS

Miquel Martí i Pol: El poble