"Nota poètica"

07 d’octubre 2009

L'amor

L’amor és el sentiment que sent una persona vers a una altre.

És un sentiment que molts cops no es pot expressar amb paraules, i és allò que molts cops t’agradaria demostrar però no ho consegueixes.

Jo penso que l’amor no té una definició exacta, sinó que és con ja he dit abans, un sentimet únic per a cada persona.

Hi ha molts tipus d’amor, l’amor que sents vers als familiars, vers als amics i vers tot allò que s’estima de veritat.

Però si ens posem a pnsar, Què és l’amor? De quin lloc, sorgeix l’amor?

L’amor surt del cor?, dels ulls?, del cervell?

Jo personalment crec que pot sortir de qualsevol d’aquests tres llocs, perquè del cor és com el sentit irònic que diuen les persones; dels ulls és com quan t’enamores d’una persona, que t’entra pel seu físic, i del cervell, és una cosa psicològica i i és només el pensament.



En conclusió, penso que l’amor és un dels millors sentiments que pot demostrar una persona es aquest món. Perquè quan plorem, plorem per amor.

Carla T. 1r Batx.

06 d’octubre 2009

L'amor

''Amor'', inclinació o afecció viva i intensa, envers auna persona o cosa.
L'amor es més que pasió, unió, intimitat, afecte, ja que, per descruire l'amor ha hi molts tipus d'dajectius, peró cada un d'ells fa que una persona se l'estimi.
L'amor no és que surgueixi del cor, del cervell o del ulls, sinó que ve de tots tres llocs ahora. Perquè una persona s'enamori necessita que t'entri per els ulls la seva imatge, el seu físic. Un cop ja t'ha atret el físic, en el cervell arriba el seu carácter, la seva manera de ser i de fer, aleshores si tot aixó t'apassiona i t'omple com a persona, és quan t'enamores, i en aquest moment es quan el sentiment arriba al cor, se't accelera en pensar en ell o al estar amb ell. Peró tot aixó es relatiu, perquè l'enamorament no es basa amb la lógica dels sentits i del valors.
Finalment un cop ja tens el sentiment dins del teu cor surgeix l'alegria, el romanticisme, l'esperança, les abraçades, els petons, en els moments bons i en el moments doelnts surgeixen les llàgrimes, la ràbia, l'impotencia i la desesperació.

GEMMA G.
1ER BATX B.

05 d’octubre 2009

L’amor, què és?

Per mi l’amor no té un origen fix. Posa’t a mirar, tot té un origen, però en el amor
quin és ?

És fàcil saber l’origen d’un objecte, però saber l’origen d’un sentiment, això ja és més complicat.
A vegades he buscat en el “wiquipèdia” que vol dir aquest gran sentiment. Senzillament posa: “És un gran efecte cap a altres persones, objectes o éssers vius. I l’amor pot ser de moltes maneres[...]” .
Això és cert l’amor pot ser de moltes maneres, cada cosa hi tens un amor diferent. Amor per la família, no és comparable em l’amor que sens cap a una altre persona, com pot ser el noi o noia que t’agradi. Un amor cap a un animal és totalment diferent amb l’amor que tens amb els teus amics.
L’amor és un sentiment dels més macos que hi han.
Petita paraula de quatre lletres, que té un significat molt maco i molt apreciat.

Però per mi la paraula “amor” té un significat captivador amb captiva aquesta mini paraula, és un sentiment meravellós, energètic,suavitat igual com dius amb anglès “love” és sua, alegre, obsessiu...
Però realment per mi és quan estimes a una persona.
I té un origen molt llunyà.
Martina P. 1r Batx.

L'amor

Felicitat, somriure, desolació i patiment. Això es l’amor per mi en algunes paraules.
Ganes de passar-te el dia amb la persona que estimes, de passar-te hores i hores sense pensar en una altre cosa,que res et precupa, que ell es el centre de la teva atenció i que els dos esteu sols al mon.
Es el conjunt de sentiments difícils d’explicar i a vegades difícils d’entendre fins i tot un mateix.

Realment no se qui ni que s’ha inventat l’amor pero jo diria que des de que la historia de Adan i Eva.


L’amor el cercaríem principalment en el conjunt de la vista el cap i el cort, ja que en un primer moment veus a la persona per la vista, un cop las vist et passa al cap,la raó es la que et fa pensar en las qualitats o defectes que pot tenir la persona, i directament passa al cort, que es el que s’encarrega de dir si ens agrada o no realment aquella persona, amb sentiments.


L’amor és un fet que mai se sap quant pot durar, es inexperta tot el que et passa, així que s’ha d’aprofitar al màxim cada moment com fi fos únic, perquè quan perds la persona que tènies al costat, es realment quant et dons conta del que has perdut, això ho reflectís molbé aquell dit que segurament em sentit en els postres avis, o pares de : “ mai saps el que tens fins que ho perds”
Aquet sentiment es mol valios en les nostres vides


Kris A. 1r Batx.

L'amor, què és l'amor?

Hi ha gent que diu que l'amor no existeix, que l'amor és una invenció creada per l'ésser humà. Però jo crec que ningú ha mort sense tenir el sentiment de l'amor cap a algú o alguna cosa. Dic alguna cosa perquè hi ha molts tipus d'amor (entre homes, entre dones, entre homes i dones o cap a algún animal o objecte) crec que les persones que no s'han enamorat mai de cap persona per qualsevol motiu, segur que com qualsevol altre persona, ha sentit amor cap a la seva mascota, cap a algun record o algun objecte molt valuós. Jo no parlaré d'aquest amor, sinó de l'amor entre persones.
L'amor pot ser molt amarg quan les coses no van bé, quan algú no et correspon o quan una relació s'acava. Les discussions en les que més malamen es passa, són les de parella (per por, o no se sap). Per aquestes i més raons hi ha gent que diu, que no vol tornar a enamorar-se (tot i que ho acavan fent).
Però tot i que té foces coses dolentes, també té de molt bones. Per exemple:
Quan coneixes a algú amb el que notes que hi ha química. Quan notes les pessigolles a la panxa quan veus a aquella persona. Quan penses en aquella persona des de que et despertes al matí, fins que t'envàs a dormir. Quan estàs amb aquella persona i tot sembla perfecte, de color de rosa...
L'amor es un sentiment molt fort, que pot fer des de que ho vegis tot negre a que ho vegis tot de color rosa. Però tot i aixi a tots ens agrada enamorar-nos.
Marina 1r Batx.

04 d’octubre 2009

L'amor

A vegades, és dubtós saber exactament on s'atura
l'atracció i comença l'amor. Clar que em això no vull
dir que quan t'enamores d'una persona deixes
de sentir-te atreta per aquest. Crec que l'amor neix
a partir de la vista, es fa gran amb la ment,
i viu al cor.
Dic això perquè quan ens fixem en una persona, sense
enganyar-nos, el primer en que ens fixem és el físic.
ja pots tenir l'austima pel terra que t'hi fixaràs. Ara
que cadascú te gustos diferents, però això és un
altre tema. Després el vols conèixer per saber com és,
com pensa, si teniu la mateixa concepció de les coses...
La teva ment va fent un llistat de les virtuts i defectes. I,
quan ja el conèixes una mica, deixes de veure'l com un
amic i et proposes el ¿Potser? I un mateix es va negant
que aquesta persona ja no ocupa la ment sino que el cor.
Per això crec que l'amor sincer, en té que passar per
les tres etapes, i per mi l'amor sempre està al cor, perquè
no pot ser amor si no és al cor.

Laura R. 1r Batx.

Qui ens visita?

23 PAÏSOS VISITEN EL GRAN ÈXIT DEL MOMENT: XAULES!


23 PAÏSOS VISITEN EL GRAN ÈXIT DEL MOMENT: XAULES!

FRANÇA
ITÀLIA
ESPANYA
ALEMANYA
TURQUIA
EL SALVADOR
PERÚ
BRASIL
ARGENTINA
COSTA RICA
AMÈRICA DEL NORD
CANADÀ
ISLÀNDIA
GRAN BRETANYA
SINGAPUR
MALÀISIA
EL JAPÓ
PORTUGAL
AUSTRÀLIA
MÈXIC
ANDORRA
HOLANDA

L'origen de l'amor

Per definició, l'amor és un sentiment, quelcom abstracte. No el podem veure, no el podem tocar, ni olorar. Simplement el sentim, molt a dins, ens omple. Neix de les relacions entre les persones.
Quan coneixem a algú, primer de tot ens entra pels ulls. La primera impressió que tinguem pot ser bona o dolenta, potser la persona ens resulta molt atractiva (i és veritat que si ens agrada físicament és un punt a favor). Jo no crec en l'amor a primera vista. 'Estimar' és alguna cosa més que l'atracció física. Crec que és bastant improbable enamorar-se d'alguna persona tan sols veient-la, i encara menys la primera vegada. Així doncs, descarto aquesta opció.
Per altra banda, els llibres i les pel·lícules acostumen a mostrar-nos l'amor com un sentiment irracional i apassionat. Ens ensenyen que l'amor és incondicional, capaç de superar qualsevol obstacle i fer front a tots els contratemps. Que està per sobre de tot. Al final, l'amor sempre guanya. Però, a la vida real, les coses són menys fantàstiques. La vida ens posa a prova diàriament, però no a l'estil del cinema. I, en el nostre dia a dia, també podem comprovar que no sempre les històries d'amor tenen un final feliç.
Per últim, tenim el cap. Sí, senyors, mentre que el nostre cor 'crida' alguna cosa, sovint el cap ens diu una altra. Actúa pel seu compte, intenta pensar raonadament, i sovint no fa cas dels nostres sentiments. Molts cops he escoltat allò de 'el cor té raons que la ment no entén' i, si més o, quan l'amor no està de la nostra part i al final no triomfa, sempre ens queda una mica de cap per poder tirar endavant.
Tot i així, no crec que hi hagi tants conflictes entre aquestes dues parts de nosaltres. Són simplement dos òrgans del cos humà. Per això, crec que tot és part de nosaltres. I l'amor està al nostre cap, a l'enteniment. L'amor són pensaments, sensacions, emocions. Un sentiment sincer i, la veritat, a vegades sí que és bastant irracional.
Tothom pot estimar, cadascú a la seva manera, per això l'amor pot ser diferent en tots nosaltres. I, pel nostre bé, no hem d'intentar treure'n l'entrellat, perquè encara ningú ha estat capaç d'entendre-ho.
Laia P. 1r Batx.

Què és l'amor?

Al llarg de la història les persones neixen, moren i es reprodueixen i és aquí on les persones és donen conte que els sentiments són més que sensacions produïdes pel nostre cos, la raò de la nostre existència, la nostre forma de viure i de veure les coses.

La societat a relacionat aquestes sensacions amb paraules viudes que no transmeten cap tipus de sentiment i cadascú enten aquestes paraules com els han ensenyat, un dels sentiments més importants de la nostra vida és l’amor, difícil de definir, l’amor és tot allò que uneix amb la persona que més desitges, l’amor és aquella llàgrima que et cau el recordar aquells moments que has compartit amb una persona, l’amor és la il.lusió que et fa aixecar-te cada matí per lluitar contra els teus obstacles, l’amor és el somni que vols aconseguir i que donaries part de tu per aconseguir-ho, l’amor és el principi de un nou desig i el final de la soletat, l’amor és parlar amb la mirada i sentir amb el teu cos.

L´amor significa que acceptes a la persona tal com es.

A vegades, tenim por de l´amor, perquè sovint ve acompanyat de dolor al final de l´etapa, i quan ho superem no volem tornar a saber-ne més, de l´amor. Fugim pensant que un altra vegada vindrà acompanyat d´aquest, un dolor molt fort al mig del cor, que mai ningú ho podria expresar en paraules. Però sempre hi haurà una persona que marqui els teus deitjos, perquè els sentiments, ningú els pot controla, ni tu mateix.

Tot aixó significa el somni pel qual cada persona segueix endavant, el desitjarla, el necesitarla a totes hores, i esperar que aquesta sentí el mateix per tu.


Patricia G. 1r Batx.

D'on neix l'amor?

Què és l’amor? l’amor és un dels sentiments més abstractes i subjectius que formen part de la nostra vida. El podem descriure com un sentiment, un estat d’ànim, una sensació, però tot i així no l’arribem a descriure del tot. Ens pot ser correspost, o pot ser platònic, però sempre és allò que ens fa capgirar la nostra vida. Gràcies a ell aquesta té més que un simple sentit racional. Jo defenso principalment que l’amor no es viu des dels ulls, però tampoc nego que no es visqui des del pensament, jo crec que es viu i es sent des del cor. L’òrgan més important de l’esser humà.


Jo defenso que l’amor es viu, es pateix i es gaudeix des del cor. És més que un sentiment, és passió, es un desig, i per a mi el cervell humà no està capacitat per a sentir aquesta mena d’emocions i que l’únic òrgan capaç d’aguantar-les es per a mi es cor. Pot semblar una idea molt absurda, però si ti fixes bé, el cervell sempre t’intentarà dur cap a el que estàs fent bé i allunyar-te del que et pot fer mal, i en canvi un per amor sovint agafa un camí erroni. Per amor em fet mal, per amor hem patit, i si el cervell hagués volgut no ens hauríem ferit. El cervell és un òrgan d’accions racionals, en canvi per a mi l’amor és un sentiment irracional.


L’amor, tan difícil de descriure, però alhora tan meravellós de viure, simplement per a mi des del cor. Sense anar més lluny només cal fixar-nos en els típics dibuixos del cor representant l’amor.


Eva G.
1r A

QUIN ÉS L’ORIGEN DE L’AMOR PER A NOSALTRES?

Molta gent parla de tipus d’amors: a primera vista, amor platònic, amor físic... Pero crec que estimes quan coneixes profundament i reps de part seva l’amor que tu li transmets.

Hi ha gent que només veure a algú, sent sentiments especials, peró això només es podría definir com a amor superficial, que entra pels ulls perquè has vist la persona de trets físics ideals, o simplement del teu estil.

També podem sentir amor a una persona per la seva manera de pensar o filosofar sobre els fets i les coses que ens envolten.

I quan comences a pensar molta estona en ella, quan la relaciones amb moltes imatges, quan sents el seu nom i es posa la pell de gallina, i cada cop tens més ganes d’estar amb ella, és veritablement quan et trobes davant de l’origen d’un amor.

Pol P. 1r Batx.

La llavor de l'amor

Què és l'amor i d'on prové? L'amor és una sensació difícil d'explicar, que fa accelerar el cor i que no es pot -ni es vol- parar. En la meva opinió, aquesta sensació va sorgint com més es coneix la persona que fa anar el teu cor com un cavall desbocat en ple camp obert, ràpid però amb una sensació d'immensa glòria.


Per mi, doncs, l'amor prové purament del cor. I el cor troba aquest amor quan menys se l'espera, però no pas d'una forma immediata sinó a mesura que, a més de les precioses fulles i les nodrides branques, t'hipnotitzen, la saba i l'esperit. Com més coneixes l'ànima de l'individu més el teu cor cau en el seu encant i més penses, al llarg del dia, en aquella persona, com si gràcies a ella el cor batega i els pulmons respiren.

Per tant, estic convençut, que el vertader amor no es troba quan es sent un simple neguit al cor en conèixer a algú que et desperta una certa curiositat. Més aviat, opino que qui anomeni a això amor no és gaire sensat en aquest aspecte i està pres per un momentani desig. No obstant això, amb el temps potser es pot arribar a estimar vertaderament aquella ànima, però em sembla bastant inversemblant enamorar-se des del primer dia que es veu a algú.


En definitiva, l'amor indubtablement prové del cor, l'esperit, la part del cervell que no es controla … i que, com un camp, s'enforteix i creix com més el conrees. Tot i això, cada cop em preocupa més que la societat actual miri tant pels ulls i tan poc pel cor.

David D. 1r Batx.

L'amor

L'amor prové del desig que es té cap a una altra persona, és el sentiment més bonic que un ésser viu pot tenir.

Quan coneixes algú, penses en si aquella persona t'agrada com és o no. Pot haver-hi una atracció i pot derivar cap al desig i del desig a l'amor.
Segons es diu, l'amor és el sentiment més fort que existeix. Per tant, quan alguna persona el troba, és molt difícil poder-te'l treure del cap. A vegades, et satisfarà i a vegades no, perquè no és correspost.
L'amor no s'ha de confondre amb l'enamorament, perquè això vulgarment se'n diu amor "platònic". És com una mena d'encegament cap a una altra persona, que et fa perdre el món de vista.
L'amor és tot un altre món. És el desig, però és voluntat també de ser feliç a l'altra persona, no pensar només en un mateix, és donar llibertat a l'altre perquè pugui realitzar els seus somnis.

Tot això és l'amor i molt més, l'amor no és pot explicar amb paraules, s'ha de sentir dins teu per poder saber el que és, i com es diu, no hi ha res que ho superi, sense amor, no es pot viure.
Júlia B. 1r Batx.

D'on prové l'amor?

L'amor, per mi, és una creació del nostre cervell, perquè nosaltres com a ésser humà necessitem estimar.


Crec que és en el cervell i no al cor perquè tot i que durant els anys se li hagi atribuït al cor la capacitat de pensar, per mi, el cor no és més que un òrgan del nostre cos.

Malgrat que “amor” i “estimar” han anat sovint acompanyades, jo crec que es poden diferenciar perquè es pot estimar una mare, un amic... però per mi estar enamorat ja és alguna cosa més, perquè es pot estimar a més de una persona a la vegada però no estar enamorat de dues persones al mateix moment.


Jo crec que l'amor és un conjunt d'impulsos que ens atrauen cap a algú i són molt difícils de controlar.

Tot i que l'amor pot ser una cosa molt bonica no sempre és tant perfecte com els contes ens mostren.

Nil T. 1r Batx.

L'origen de l'amor

L’amor és un sentiment complicat que ens fa sentir moltes coses alhora: afecte, alegria, felicitat, passió, però també ens fa sentir por i, de vegades, pot arribar a fer mal.

L’amor comença amb una mirada, aquesta mirada és la que fa que ens fixem en la persona, que vulguis conèixer-la i pot, fins i tot, enamorar-te. Després d’haver vist a aquesta persona se sap que vols passar la resta de la vida amb ella i compartir-ho tot.

Tot seguit, aquest enamorament se sent desde el cor. Quan es queda amb aquesta persona se sent un pessigolleig a l’éstomac, nervis i il·lusió. Tot això es va esvaint conforme el temps va passant. Després se sent una cosa que va més enllà, es va agafant una confiança que abans no es sent, vas coneixent realment l’altra persona i és quan l’aceptes amb els seus defectes i virtuts.

En definitiva, l’amor se sent des del cor, encara que hi hagi qui opini que tan sols es pot sentir des del cervell, ja que és on se situen les emocions i sentiments, però és cert que quan patim, el cor ens fa mal, i és perquè allí és on es reflecteixen les emocions d’una manera física.

Per tant, en el cor resideix l’amor.
Raquel R. 1r Batx.

Penso a estimar, no batego en estimar

Que ens diferència dels animals? Què es el que tenim que fa que ens enamorem? Doncs la ment, el cervell, la intel·ligència, l’enteniment, el seny, en definitiva, el cap, la part més important del nostre cos i la més important en l’amor.

Un cec pot estimar? Clar que sí, i no té ulls per tant l’amor no només ve de la vista sinó de l’olor, l’atracció cap a l’altra persona. Evidentment la vista té una part important però per mitjà de la ment, ja que ella és la que té els nostres gustos la que ens fa veure si aquella persona es maca, lletja, ens agrada o no. Per tant, la vista sense cervell no és la que ens dicta si realment ens agrada aquella persona, a part no només ha d’haver una atracció física també ha d’haver la atracció emocional, que no es pot dur a terme per mitjà de la vista.

Per altra banda, l’amor no pot procedir del cor, ja que aquest és un òrgan muscular, molt important, però com pot decidir qui ens agrada. Crec que s’ha atribuït l’amor al cor perquè és la part més important del cos, de l’ésser humà. També pot ser que ens augmentin les pulsacions en veure aquella persona que ens agrada però crec què és el cervell el que dicta el que ens agrada i li transmet al cor perquè canviï de pulsació, per tant l’amor no pot venir tampoc del cor.

Finalment, podem dir que l’amor ve de la ment, que és un pensament cap a una persona. Evidentment hi ha un munt de amors però tots són mentals, tots sentim papallones a l’estómac quan veiem la persona que ens agrada, i bé, què vol dir que tenim papallones? Les pot crear el cor? La vista? No, només la nostra ment que ens pot fer creure qualsevol cosa, com les papallones, que és la manera de saber que aquella persona ens agrada. Així que l’amor aquell desconegut que tots hem tingut alguna vegada, és producte de la nostra imaginació.


Marc P. 1batx.

02 d’octubre 2009

Qui ens visita?

23 PAÏSOS VISITEN EL GRAN ÈXIT DEL MOMENT: XAULES!


23 PAÏSOS VISITEN EL GRAN ÈXIT DEL MOMENT: XAULES!

FRANÇA
ITÀLIA
ESPANYA
ALEMANYA
TURQUIA
EL SALVADOR
PERÚ
BRASIL
ARGENTINA
COSTA RICA
AMÈRICA DEL NORD
CANADÀ
ISLÀNDIA
GRAN BRETANYA
SINGAPUR
MALÀISIA
EL JAPÓ
PORTUGAL
AUSTRÀLIA
MÈXIC
ANDORRA
HOLANDA

La falsa cara de l’amor

“ Quin origen té per a nosaltres l’amor?” Abans de respondre a aquesta qüestió, convindria que en primer lloc en contestéssim una altra no menys important: Què és l’amor? Una pregunta ben senzilla, sens dubte, però realment díficil de contestar per molta gent. En són pocs els que saben vertaderament què vol dir aquest mot.

Es diu que és la història que existeix entre una parella i fa que s’estimi, dit d’una altra manera, es tracta del lligam que els uneix. Malgrat això, sol tenir altres significants: com ara el que se sent per les persones més properes a tu, la família ( ja sigui el pare, mare, germans, avis...), o bé un altre de més llunyà, enfocat a terceres persones que abarca els amics i/o coneguts. Així doncs, resulta una bona definició, però encara cal aprofundir-hi més en un sentit més psicològic: és un tot tant gran de sensacions (de vitalitat), estats ( que sovint coexisteixen amb la felicitat i la tristesa, l’eufòria i la tensió...) i emocions que sembla quasi del tot impossible poder descriure.



“L’amor és cec”. És un sentiment molt fort que va molt més enllà del que visualment es pot percebre, i per tant, no entent de la bellesa, ni de la vellesa; no es tracta de físic; no és només que una simple i fina capa superficial del que realment importa d’una persona: el seu interior.



“ L’amor vertader és en l’interior”, diem. Segons aquesta afirmació tothom aclareix que tot està en el cor, mitjà pel qual s’experimenten múltiples sentiments. Ara bé, l’amor prové d’un indret on tot està en constant moviment i els afers exteriors no tenen cap valor, tot es deixa fluir lliurement i res no ho pot impedir.

L’únic sistema de l’organisme capaç de sentir, experimentar, parar i raonar, i a través del qual funcionen tots els altres, és el sistema nerviós.

Amb el propòsit d’acabar amb aquesta controvèrsia de pensaments, concloc que efectivament, l’origen de l’amor està en l’interior, en el més petit i intern dels sistemes, el sistema cerebral.


Per Mònica C. 1r Batx.

L'amor

L'amor entra pels ulls, pel cor o per la ment? La meva idea és que els tres órgans intervenen en que ens enamorem d'alguna persona en concret. Si ens enamorem per exemple pels ulls, vol dir que busquem un bon físic i ja està. Així que si estimem de veritat algú, vol dir que hem utilitzat les tres parts; ulls, cor i ment. Enamorar-nos és un conjunt de sensacions, d'emocions, quan plorem per algú, quan el teu cor no respon per ningú més, quan estem quasi tot el dia pensant en la persona que estimem. Però, el que més mal ens fa es quan no som corresposts. Quan ens passa això sol ser amb persones majors que nosaltres o insensibles. Aquesta sensació és la pitjor que podem tenir quan estimem algú de veritat, i veiem que l'altre persona ens considera només com un amic o amiga, i a vegades ni et fan gens de cas.

Si per desgràcia no tinguéssim ulls, possiblement ens podríem enamorar d'una persona sense poder mirar-la físicament, només escoltant-la, saben com és, com pensa, etc. ... però sempre hi hauria la desconfiança de com és físicament. Per això es diu que val més una imatge que mil paraules, però no es cert. Et poden ensenyar un bon físic, una cara bonica, però en quant obren la boca ens diem a nosaltres mateixos: no val la pena. Molta gent pensa i diu que l'amor se sent amb el cor, però aquest és només un múscul més del nostre cos, el que ens fa viure i el que reparteix sang a tot el nostre cos. Sí, contribueix en l'amor, perquè és l'òrgan que s'accelera quan veiem a la persona que estimem o ens agrada, però primer la veiem, processem la informació fins el cervell i llavors és quan saps que és la persona que t'agrada, aleshores el cor es comença a accelerar i les pupil•les es dilaten. Suposem que no tenim cervell i un dia veiem a la persona que ens agrada. Sí, la veiem però aleshores no sabem ni qui és, ni podem saber si ens agrada, llavors no s'activara el cor per donar-nos més informació de si l'estimem o no.

La meva conclusió, és que el cor, els ulls i el cervell, els tres diferents però especial, contribueixen en enamorar-nos d'algú, ja que aquest conjunt de sensacions fan que sentim moments dolents i bons, que en ocasions suem, plorem i somriguem per ell/a.


Patrícia P.
1º B Batx

L'origen de l'amor

El concepte amor el podem definir com l'estimació a algú,el desig.Tot i així no podem realment determinar els conceptes que l'envolten,com es l'exemple del saber la providència del amor.Encara que sigui difícil saber d'on prové aquest,cadascú en té la seva opinió,i la meva és que l'amor neix al teu cervell,al enteniment.
El amor no neix tan sols en el desig,que pot vindre donat per un valor visual primerament,sinó que a més a més té que haver-hi un sentiment d'estimació i d'aprecii,i això no ve donat per la vista,ve del teu cervell.És així ja que l'estimació o aprecii és una cosa del nostre intel·lecte,del nostre enteniment.Quan hi ha realment amor no es sent tan sols el desig atractiu que pot entrar per la vista,sino que també per la part de relació amb la teva parella,les ganes de estar amb aquella persona que sents l'apreciï.

Per descomptat, el corno hi té res a veure en aquest gran dilema.Simplement és un símbol amb el qual identifiquem un sentiment.Aquest símbol es el cor per la simple raó de que quan estas enamorat,el teu cap té un desig,sent l'apreciï a l'altra persona,i es un sentiment més profund que un pensament.I aquesta profunditat la representem sempre amb el cor,ja que ens transmet una sensació de claredat en aquest sentiment,de tenir clar que es el que sents gràcies a la profunditat que arriba a tenir el teu amor cap aquella persona.

És així com es pot concloure que l'amor és un sentiment molt especial tot i que com qualsevol altre sentiment real, ve des de el teu cervell,dels teus pensaments.

Mauro L.
1r.Batx. A

D'on prové l'amor?

L'amor és un sentiment provinent del cervell no del cor com molts pensen per culpa d'un simple tòpic.

Pot ser que en un primer moment entri per la vista, però acaba arribant al cervell. L'amor abarca moltes coses com, per exemple, la traïció, la passió, l'engany, l'honestedat... Crec que per trobar-lo de veritat abans s'ha d'haver endut alguna decepció que altre que a poc a poc l'ha anat ajudant a madurar. Però al cap i a la fi, sempre acabés trobant el correcte i el indefinit. Tot i que tingui poca experiència ( per no dir-ne gens) pel que se i m'expliquen és un dels sentiments més bonics si son purs. Et dóna una persona amb la qual pots confiar al cent per cent,amb qui pots compartir molts moments ( ja no especifico si bons o dolents ja que perquè vagi bé n'hi ha d'haver dels dos), i de moltes altres coses. Crec que d'amor n'hi ha hagut sempre i que en algunes èpoques no el podien manifestar perquè els tocava casar-se amb qui els hi tocava, i si no els hi agradava havien de fer el cor fort i obeir-ho ja que ho feien ( els seus pares) perquè en principi era bo per tothom. Gràcies a Déu hem evolucionat i això ja no passa i podem expressar-nos lliurement, i deixar que la nostra ment decideixi amb qui volem compartir la resta de la nostra vida.

Com a conclusió reiteraré que l'amor forma part d'un sentiment provocat pel cervell i la vista, el cor bombeja però no ho fa per conseqüència d'aquest sentiment.

Laia S. 1r Batx.