"Nota poètica"

30 de gener 2011

EL RACÓ DE LES INSTRUCCIONS

L'ART DEL HIP HOP, per Eva



TELEBOTIGA,per Laia i Victoria




LA CAIXETA D'ORIGAMI D'EN NIL



ARRÒS AMB POLLASTRE I PEBROT, per Mauro i Pol




PA DE PESSIC DE LLIMONA, per la Gala i la Montse



LA TRUITA DE L'ERIK



PASTÍS DE VAINILLA I XOCOLATA, PER LA MARINA I LA GEMMA




BOMBONS DE XOCOLATA, PER LA LAURA I LA MARINA



COM FER UN DOSSIER DE CATALÀ, PER LA LAIA I EN DAVID



MANICURA FRANCESA, PER LA RAQUEL



TRUITA DE FORMATGE, PER L'INGRID

15 de gener 2011

La CUINA dels XAULISTES

La CUINA dels XAULISTES

Espai dedicat a treballar el text instructiu.

Els alumnes de 2n d'ESO ens ensenyen a cuinat els seus plats preferits: BON PROFIT A TOTHOM!


ARRÒS A LA CUBANA, Arnau




ENSALADILLA POLONESA
, per l'Igor



PASTÍS DE FORMATGE, per l'Òscar




FIDEUS A LA CASSOLA I, per la Núria




FIDEUS A LA CASSOLA II, per la Núria





* Macarrons amb tomàquet, per la Queency
* Cookies, per la Sara
*Truita de carbassó amb patates, per la Marina
* L'amanida casolana d'en Luís
*Daus de pollastre arrebossat, per en Ruben Sánchez
*Les creps de l'Alba
*Pollastre amb patates, per en Carlos
* Cuscús, per l'Omi



ARRÒS AMB FETGE, per la Martina



COCA DE IOGURT, per Edu




ARRÒS AL "CURRY", per Gabriel



TRUITA DE PATATES I, PER MOHAMED



PART II



PART III




PART IV


10 de gener 2011

TREBALLS "MIRALL TRENCAT", de Mercè Rodoreda











EL CATALÀ EN UN SOL CLIC

Bloc creat per l'Eva, la Gala i la Laia, alumnes de Batxillerat.
Hi podem trobar els treballs de creació que han anat fent durant tot el Batxillerat.

http://elcatalenunsolclick.blogspot.com/2011/01/mirall-trencat-iii.html

08 de gener 2011

Una visió crítica sobre "La bogeria", de Narcís Oller

CRÍTICA SOBRE LA BOGERIA

La bogeria és l'obra més naturalista de Narcís Oller, tot i que també és una crítica a aquest moviment. Amb aquesta obra tanca una descripció de la societat i els canvis de l'època, que començà amb Vilaniu i La febre d'or. Ens trobem, de fet, davant d'una de les obres més ben aconseguides d'Oller.

Primer de tot, s'ha d'entendre la dificultat de l'afer al qual Oller s'enfrontava: una prosa que no fou cultivada des de Tirant lo Blanc i que estava absolutament perduda sense una normativització que la guiés. S'ha de destacar, en aquest punt, la increïble intuïció lingüística del pare de la prosa catalana. Sense un model previ, fou capaç de crear un llenguatge que, tot i tenir castellanismes i barbarismes de l'època, era força atractiu i apte per a la funció de la prosa.
En segon lloc, cal destacar l'ús econòmic dels components narratius, que alleugera l'obra en comparació a altres textos naturalistes. Aquesta economia, l'aconseguia Oller a través del in media res i, sobretot, gràcies a la reducció del marc històric (només el necessari) i la ben marcada estructura narrativa, que facilita enormament la lectura del text.
L'element, però, que separa en La bogeria a Oller dels seguidors de Zola és, sense cap mena de dubte, el procediment indirecte, la més gran troballa teòrica que fa Oller per tal d'allunyar-se de l'omniscència total pròpia dels naturalistes. Amb aquest procediment indirecte, destacat per Sardà, aconsegueix un escrit original, en el qual el protagonista absent ens és presentat a través de tres personatges, dos del quals (Armengol i narrador) són, en realitat, una crítica al determinisme, que representa Giberga en l'obra.
No per això, però, es pot oblidar el caràcter marcadament naturalista de l'obra, en la qual es tracta el tema de la bogeria des d'una perspectiva determinista i clarament naturalista.

En conclusió, es pot afirmar que l'obra de La bogeria és un dels textos més ben aconseguits d'Oller. És, segurament, l'obra realista més naturalista de tota la trajectòria olleriana, però que a la vegada critica el naturalisme més estricte i a través del procediment indirecte defuig de la monotonia de l'omniscència total tan pròpia dels seguidors de Zola.

2n BAT A David D.